Alimentació orgànica: Una prioritat

Durant les darreres dècades, les pràctiques agrícoles intensives han alterat dràsticament el paisatge global, provocant una degradació generalitzada del sòl.

L'ús excessiu de fertilitzants químics i pesticides, juntament amb l'agricultura de monocultiu, no només ha reduït la fertilitat del sòl, sinó que també ha alterat les comunitats microbianes essencials per a la seva salut. Tot i que aquestes pràctiques inicialment van augmentar els rendiments, van iniciar un cicle de rendiments decreixents, major dependència del seu ús i un dany ambiental creixent. Els enfocaments d'agricultura sostenible, com l'agricultura ecològica i regenerativa, han sorgit com a solucions prometedores a aquests reptes. Donant prioritat a la salut del sòl mitjançant la reducció d'insums químics, la millora de la biodiversitat microbiana i pràctiques com la rotació de cultius, la sembra de coberta i el llaurat mínim, aquests mètodes restauren la qualitat i fertilitat del sòl i produeixen productes mes sostenibles.

Agricultura Ecològica vs Regenerativa

Tot i que ambdues pràctiques busquen aparentment el mateix fi, ens trobem, tanmateix, amb alguns punts importants a destacar pels diversos estudis i anàlisis:

L’Agricultura Ecològica o Agricultura Orgànica, segueix un conjunt de normes estrictament regulades i certificades, com la prohibició de l’ús de pesticides i fertilitzants sintètics -amb excepció dels regulats per la UE (2018/848 sobre la producció ecològica), que permet l’ús de certs pesticides d’origen natural o biològic.

L’Agricultura Regenerativa, en canvi, manca d’un marc legislatiu estandarditzat, la qual cosa atorga més flexibilitat als agricultors i, per tant, les pràctiques poden variar segons el context geogràfic o empresarial.

L’agricultura regenerativa augmenta el risc de rentat verd: empreses que utilitzen el terme amb fins de màrqueting sense una aplicació significativa. L’agricultura ecològica, en canvi, garanteix que Ttambé són menys propensos a contenir residus de pesticides, que poden ser nocius per a la salut.

Permacultura

El terme es va originar amb David Holmgren el 1978, però les pràctiques de la permacultura es remunten molt més enrere. La permacultura és un enfocament del disseny agrícola que se centra en el pensament de sistemes complets, així com en l'ús o la simulació de patrons de la natura. L'agricultura convencional acostuma a treballar en contra de la natura, en lloc de fer-ho amb ella.

La permacultura és un enfocament de disseny holístic que imita els ecosistemes naturals per crear entorns sostenibles, autosuficients i productius. En la seva essència, la permacultura treballa en harmonia amb la natura. L'objectiu principal és crear espais de cultiu sostenibles que beneficiïn els éssers humans i el medi ambient.

La permacultura defensa també uns ideals que es poden resumir en tres principis fonamentals:

Cura de la terra. En altres paraules, ajudar que tots els sistemes de vida continuïn existint i multiplicant-se.

Cura de les persones. Permetre que les persones tinguin accés als recursos que necessiten per sobreviure.

Part justa. Només has de prendre el que necessites i reinvertir qualsevol excedent. Tot l'excedent es pot destinar a ajudar a complir els altres dos principis fonamentals. Això inclou tornar els productes de rebuig al sistema perquè puguin tornar a ser útils.

Igual que l'agricultura ecològica, el sistema de permacultura aconsegueix equilibrar les necessitats de producció d'aliments amb respecte pel medi ambient.

Cap a l'alimentació autòctona, variada i ecològica.

L'alimentació basada en la certificació ecològica garanteix el seu origen i els sistemes de cultiu, que són tant respectuosos amb el medi ambient com amb la salut humana.

Els aliments ecològics estan lliures de pesticides i additius químics, cosa que contribueix a una alimentació més saludable. La certificació ecològica alimentària garanteix que un producte ha estat cultivat i produït sota pràctiques que respecten el medi ambient, la biodiversitat i la salut del consumidor.

És important assenyalar, a més, que en les últimes dècades s'ha treballat per retornar el protagonisme als cultius tradicionals que han estat relegats per l'agricultura moderna.

La recuperació de varietats de verdures i cereals és un esforç que busca preservar la biodiversitat i la cultura alimentària. Aquests esforços no només ajuden a mantenir la diversitat agrícola, sinó que també contribueixen a la seguretat alimentària i a la sostenibilitat.