Medicina natural: Cap a la seva plena integració i reconeixement.
La medicina natural, les teràpies complementàries i la medicina integrativa formen part des de fa dècades de la realitat sanitària i social europea. Cada vegada més persones recorren a professionals de disciplines com la naturopatia, l’osteopatia, l’acupuntura, la reflexologia o determinades tècniques manuals per complementar la cura de la seva salut.
Una gran majoria d’aquests tractaments es basen en segles de coneixement, pràctiques ancestrals, com la medicina xinesa o les tècniques manuals, que mantenen una visió que situa el pacient al centre, procurant un equilibri holístic entre ment-cos-esperit.
Espanya: un sector encara pendent del reconeixement i la regulació professional homogènia
A Espanya, la situació de les teràpies naturals és especialment complexa.
El Ministeri de Sanitat va publicar una àmplia anàlisi sobre les teràpies naturals on ja assenyalava l’existència d’una gran diversitat de centres, professionals i criteris autonòmics, així com la necessitat d’estudiar una possible regulació estatal d’aquests establiments.
Les professions sanitàries titulades —com medicina, infermeria, farmàcia, odontologia o fisioteràpia— disposen d’un marc legal específic i sistemes de reconeixement de les qualificacions professionals. Tot i això, moltes activitats relacionades amb les teràpies naturals no tenen a Espanya una regulació professional estatal equivalent.
Això pot generar un escenari en què el ciutadà trobi, sota denominacions similars, professionals amb nivells de formació molt diferents.
Alemanya: una figura professional específicament regulada
A Alemanya es reconeix la figura del Heilpraktiker, especialista en medicina natural i integrativa, que examina, diagnostica i tracta pacients utilitzant mètodes naturistes i holístics.
A diferència d'altres països on aquestes pràctiques manquen d'un marc legal específic, a Alemanya la professió està regulada des del 1939 per la Llei de Heilpraktiker. Això els permet exercir la professió sanitària i obrir les seves pròpies clíniques de manera autònoma sense necessitat de tenir un títol universitari en medicina.
Per obtenir l'autorització s'exigeix, entre altres requisits, una edat mínima de 25 anys, determinats requisits d'aptitud i fiabilitat i, fonamentalment, superar una comprovació de coneixements i capacitats.
El Heilpraktiker tiene reconocimiento legal para el ejercicio profesional y una autoridad que verifica conocimientos.
Suïssa: regulació segons el cantó i qualificacions professionals
Suïssa constitueix un altre cas especialment interessant.
Tot i que no pertany a la Unió Europea, és un dels països europeus que mereix atenció quan parlem de la professionalització de les teràpies complementàries.
La regulació suïssa depèn en gran mesura dels cantons. L’Estat mateix reconeix que són aquests els que determinen quines activitats estan regulades, quines actuacions pot dur a terme cada professional i quina formació s’exigeix.
En aquells territoris on determinades professions estan regulades, poden exigir-se qualificacions reconegudes, entre elles el Diploma Federal d’Educació Superior per a certes categories de teràpies complementàries o naturals.
Això significa que Suïssa ofereix un exemple que Espanya podria estudiar: la definició de competències professionals i la vinculació entre determinades activitats i una formació verificable.
Portugal: Situació de prestigi i reconeixement de la Medicina Natural.
A Portugal, la situació de la Medicina Natural —anomenada oficialment Terapèutiques No Convencionals (TNC)— compta amb un dels marcs regulatoris més avançats i específics de tota Europa. El país va passar d’un buit legal a un ecosistema rígidament estructurat i integrat en les seves polítiques sanitàries nacionals.
La realitat i l’estat actual de les teràpies naturals es defineixen a través dels següents pilars :
Les 7 especialitats reconegudes per llei
Acupuntura.
Fitoteràpia (medicina herbal)
Homeopatia
Medicina Tradicional Xinesa
Naturopatia.
Osteopatia.
Quiropràctica.
Formació a nivell universitari.
Portugal va fer un pas determinant en establir que l’accés a aquestes professions requereix l’obtenció d’un títol d’educació superior (llicenciatura), adaptat als estàndards de Bolonya. Diverses universitats i instituts politécnics portuguesos ofereixen graus oficials de quatre anys en branques com l’Osteopatia, l’Acupuntura o la Naturopatia.
Per als terapeutes formats abans de l’entrada en vigor de les llicenciatures, el Govern va crear comissions d’avaluació per convalidar la seva experiència o exigir-los formació complementària abans de demanar-los la seva cèdula definitiva.
Les teràpies naturals estan formalment protegides dins de la Llei Bàsica de Salut del país. Això dona caràcter oficial als professionals i estableix les directrius perquè les clíniques on es realitzen compleixin amb els rigorosos requisits mínims d'organització, higiene, instal·lacions i recursos humans. A més, hi ha una exempció de l'IVA en els actes de salut prestats pels professionals que tinguin la seva credencial en vigor.
Malta: registre de les professions complementàries
El Council for the Professions Complementary to Medicine regula actualment 20 professions sanitàries complementàries i manté registres professionals per a les persones que compleixen els requisits establerts.
La legislació maltesa estableix que una persona no pot exercir una professió complementària a la medicina si el seu nom no figura al registre professional.
A més, l’organisme té entre les seves funcions avaluar les qualificacions de professionals procedents tant de països de la Unió Europea com de tercers països.
El principi és senzill i potent:
formació → avaluació → registre → exercici professional.
Això permet al ciutadà disposar d’un mecanisme institucional per comprovar qui està autoritzat a exercir. ...
Reconèixer i situar.
Precisament per aquesta diversitat normativa, la formació adquireix una importància extraordinària. És important que s’avanci de manera decidida cap a la plena integració de dret de la medicina natural dins del quadre de tractaments a què pot accedir un ciutadà europeu. Durant massa anys s’han deixat de costat solucions eficaces que han demostrat ser de gran valor a l’hora d’afrontar problemes de salut, i han de mantenir aquest reconeixement, fent que els professionals que imparteixin aquestes disciplines també tinguin una formació adequada. EN FOCO: GRUP THUBAN. Per a qui vulgui exercir les tècniques de la medicina natural amb professionalitat, responsabilitat i una preparació sòlida, el Grup Thuban ofereix un itinerari formatiu orientat a adquirir els coneixements, la preparació pràctica i les qualificacions necessàries per desenvolupar la seva activitat professional amb una perspectiva alineada amb els estàndards europeus.
Amb una llarga trajectòria en la formació especialitzada, Grup Thuban, Centre Associat de la Fundació Europea de Medicina Tradicional, Complementària i Integrativa i de la Universitat Europea de l’Atlàntic, aposta per la professionalització del sector i per una preparació que permeti als seus alumnes exercir amb coneixement de les seves competències i responsabilitats.
